Però que bé hem dormit! Això de passar la nit envoltat de natura i bones sensacions és genial per descansar! Sí, tenim algunes agulletes, provocades pels esports d’aventura del dia anterior, però ja estem estem llestos (i perquè no dir-ho: ansiosos) per més aventures.
Recordem-ho (per si no heu llegit el post anterior), que estem coneixent la comarca del Berguedà i practicant un munt d’activitats a l’aire lliure, i que tot això serveix per explicar-ho en un article del suplement “Experiències” que publica la revista Descobrir Catalunya. La Griselda (que s’encarrega d’extreure’ns les sensacions per descriure-les més tard), i en Cristián (el fotògraf que ha de capturar els instants i moments viscuts) ens acompanyen en aquesta aventura.
Doncs el que dèiem. És el segon dia d’activitats i hem dormit molt bé al Molí del Casó, la casa rural on practiquen la permacultura. Abans de marxar cap a la primera sorpresa, encara tenim temps de voltar pels horts que envolten la casa, i observar alguna de les diferents varietats de verdures, hortalisses i plantes medicinals que cultiven.
I sort que l’esmorzar del matí s’encarrega d’aportar-nos l’energia suficient, perquè avui començarem escalant Les Roques de l’Empalomar, una via ferrada impressionant.
L’Espai Actiu Vallcebre, envoltat per la Serra d’Ensija, els Cingles de Vallcebre, el Massís del Pedraforca i el Parc Natural del Cadí-Moixeró acull diferents instal·lacions i activitats (barrancs, escalada, trekings) per tota classe de públic. Previ pagament de forfait (5€ amb assegurança inclosa), podem fer pel nostre compte alguna de les 3 vies ferrades que trebarem: La Canalassa, Cal Curt o l’Empalomar.
Nosaltres no som gens experts en això de l’escalada, així que per instruir-nos, ens acompanya l’Esther Simon, guia i directora tècnica de l’empresa Cercle Aventura. Ella ens equipa amb tot el necessari (casc, arnès, bagues, mosquetons…) i en alliçona amb molta coherència: –aquesta via destaca per estar completament equipada, i és molt segura. –ens diu. -Us la recomano perquè té un nivell de dificultat D o K3 (que vindria a ser un grau mitjà), i amb un mínim de nivell físic podreu gaudir d’unes vistes impressionants del Cadí i el Berguedà!–
Gràcies a aquestes paraules anem ben esparverats i animats durant els 20 minuts que triguem a recòrrer el camí del Tabac que ens acosta a l’inici de la Via. Però tot és desinfla quan arribem a peus de la paret rocosa. -Oh, oh! -ens mirem una mica nerviosos, –aquesta paret és molt més vertical del que pensàvem! -diem. –Ànims! -ens encoratgen tots, –intenteu seguir els meus moviments i sobretot no tenseu els braços, que això esgota molt i farà que us quedeu sense forces ràpidament -ens diu l’Esther.
Vinga, amunt! Tot i la petita dificultat de l’inici, només necesitem uns pocs metres d’ascensió per recuperar la confiança i embadalir-nos amb el que els nostres ulls veuen. Tot és molt segur, i fem servir els mosquetons per anar sempre completament lligats al cable d’acer que marca el recorregut.
En total són uns 300 metres de longitud, uns 130 metres de desnivell i aproximadament 1h 15 minuts d’ascensió, tot i que nosaltres ens ho prenem amb calma. Qui també és tot un expert en escalada és en Cristián, el fotògraf, que grimpa amunt i avall sense semblar cansar-se gens ni mica, i a més va carregat amb l’equip fotogràfic. Dèu ni do!
Després d’una estona ascendint verticalment arribem a un balcó natural que ens obliga a fer un petit tram horitzontal, per continuar cap amunt fins arribar al cim. Ole! ens sentim uns autèntics aventurers. Mireu quines vistes! Això és espectacular. Però si es pot veure fins i tot el Puigmal!
–I espereu, que això no s’ha acabat. -diuen. Fem un petit recorregut per la cara oest, i després de passar un bonic pont nepalí i una nova ascensió, arribem a l’Agulla de la Garriga. Tornem a alucinar amb les vistes i la sensació que ens ofereix aquest lloc tan especial. Saludem a la càmara, que desde la distància està capturant la nostra cara de felicitat. Després veuríem que aquesta foto seria la portada del reportatge…
Quantes emocions en tan poques hores! Si el dia d’ahir va ser genial, aquest ha començat igual o millor. És hora d’agafar forces, i ho fem tastant algunes de les receptes medievals que ofereix el restaurant Niu Nou de Bagà. Però ep! res de descansar, que encara ens espera una excursió pel Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Triem la Ruta del Trencapinyes, un passeig circular de 2’5 quilòmetres, apte per a tothom, inclosos els més petits. Es tracta d’una agradable passejada molt ben senyalitzada anomenada així perquè caminarem dins l’hàbitat del trencapinyes, un petit ocell de bec creuat molt xafarder i juganer, molt identificable pel seu cant, però no tan fàcil de veure…
La ruta combina boscos de pi negre amb prats ben verds, i on podrem gaudir, des del mirador dels Orris, d’unes vistes impressionants de la Serra del Cadí i el massís del Pedraforca.
Quina bona manera d’acomiadar-nos del Berguedà. Han sigut dos dies plens d’emocions i activitats, practicant alguns esports d’aventura com kaiac, escalada, parapent… I és que ja ho hem dit diverses vegades, Catalunya és impressionant, oferint tants llocs per visitar , que no ens els acabaríem mai.
MÉS INFORMACIÓ:
- Web Casa Rural Molí del Casó
- Com arribar a la Via Ferrada de l’Empalomar
- Preu accés forfait d’un dia a les Vies Ferrades: 5€ (3€ amb carnet federat)
- Consulta preus lloguer material i activitats guiades
- Web restaurant Niu Nou, Bagà
- Ruta del Trencapinyes:
- Durada: 50 minuts Distància: 2’5 km Desnivell: 130 m Altitud màxima: 1.915 m
- Com arribar: Des de Bagà agafar la carretera B-4024 direcció Coll de Pal. Al quilòmetre 14,5 trobarem un petit pàrquing on comença la ruta.
Localitzacions activitats:
Agraïment especial a la revista Descobrir Catalunya i en especial a la nostra companya i amiga Griselda Guiteras (blog: On anem, família?), per tractar.nos tan bé durant aquesta experiència.
Informació i preparació de la ruta 