Sovint ens demanen que expliquem les millors experiències viatgeres, en una mena de rànquing dels llocs visitats. I és una cosa que ens costa molt, ja que guardem bons records de gairebé qualsevol lloc que hem trepitjat.
Però avui volem fer una excepció i explicar una de les millors sensacions que ens hem trobat voltant pel món: sobrevolar i aterrar al Denali, la gran muntanya d’Alaska i el sostre dels Estats Units.
Aquest cim, que fins al 2015 tenia el nom oficial de Mount McKinley, en honor a un dels antics presidents dels EE.UU, ha tornat a recuperar el nom original que els indis americans donaven a aquesta gran muntanya. Una gran campanya mediàtica va fer que el congrès americà, amb el President Obama al capdavant, canviés de nou la denominació.
Aquesta experiència va formar part de la nostra ruta en autocaravana per l’estat d’Alaska (veure resum de la nostra ruta), i ocupava la segona posició al nostre llistat d’objectius previstos per aquest viatge (el primer era veure óssos en llibertat i el tercer gaudir de les aurores boreals).
Informant-nos abans de sortir de casa, descobrim que el millor lloc on contractar l’excursió és en alguna de les companyies de vols que hi ha al petit poble de Talkeetna. Triem volar amb Talkeetna Air Taxi, una companyia amb una gran experiència i boníssimes referències.
La meteorologia és un factor molt important per fer aquesta excursió, i això és una cosa que ens preocupava molt. La nostra ruta per Alaska és al setembre, fora de temporada alta, i no sabem el temps que ens trobarem. Doncs bé, com en altres ocasions, tots els Déus possibles es van aliar amb nosaltres per oferir-nos un dia meravellós, amb un sol radiant i un cel blavíssim!
Suposem que el millor és fer la reserva alguns dies abans, però nosaltres ens arrisquem a arribar a l’empresa el mateix dia que pretenem volar sense previ avís. És la sort de viatjar en temporada baixa, a més d’aconseguir un preu més rebaixat de l’excursió. El petit aeroport (una única pista d’enlairament) es troba ubicat entre boscos, i l’oficina d’atenció és una bonica cabana de fusta. Per arribar s’accedeix per un llarg camí sense asfaltar. L’ambient rústic és únic. Tot va sobre rodes: el dia és ideal i no ens fan esperar gens per sortir.
Existeixen diferents rutes de vol per triar, depenent de la distància del recorregut i si fem les cares nord i/o sud del Denali. Després es pot afegir la cirereta del pastís, l’aterratge en una de les glaceres properes al cim, que tot i tenir un extra en el preu, ho recomanem moltíssim.
Nosaltres triem el Base Camp MicKinley Tour amb l’opció del Glacier Landing. En total unes 2 hores d’excursió, que consisteixen a sobrevolar la cara sud, est i oest, observant de prop els 3 principals cims de la serralada d’Alaska: l’imponent McKinley (6.194 metres) i els impressionants Foraker i Hunter. També s’observa a vista d’ocell el camp base des d’on es preparen totes les ascensions, i les 6 grans glaceres que cauen pel seu vessant: Kahiltna, Ruth, Tokositna, Eldridge, Kanakula, Buckskin i Coffee.
En una d’elles és on el pilot tria l’aterratge de la petita avioneta i es fa una passejada a peu d’uns 15 minuts. Una altra de les avantatges de fer l’excursió en temporada baixa va ser estar-hi el doble de temps habitual. A més d’uns moments increïbles per caminar sobre la glacera envoltats de cims enormes plens de neu, el nostre pilot ens obsequia amb unes demostracions de com s’ha d’enlairar i aterrar l’avioneta en aquestes condicions. Contemplar des de la glacera com el petit artefacte vola entre els pics és impressionant.
El pilot, a més de mostrar-nos la seva habilitat, ens dóna moltes dades i explicacions i respón a totes les preguntes que els 6 ocupants de l’avioneta fem (viatgem amb 2 americans i 2 japonesos).
Un dels dubtes principals és aclarir el nom del cim, anomenat McKinley per uns, i Denali per altres, i ens diuen que els dos són correctes. El 1897 es va decidir batejar la muntanya amb el cognom del President dels Estats Units, William McKinley, però pels habitants d’Alaska i els escaladors de tot el món sempre serà el Mont Denali, que significa ‟el Gran” en el llenguatge dels amerindis Dena’ina.
És per tot això, que aquesta experiència ocupa un dels primers llocs en el nostre Top Ten viatger, i sovint encara somiem amb la blancura del cim del Mont McKinley, o com també ens agrada més a nosaltres, el Denali.
Ah! I ja que sense voler hem establert rànquings, deixeu-nos dir que els altres dos objectius previstos per la nostra ruta per Alaska, també van ser sobradament aconseguits. Observem óssos campant en llibertat (inclós el Gran Grizzlie) i durant més d’una nit sobre la nostra autocaravana es formen al cel les hipnotitzants aurores boreals (veure post). Pels que estimem tant la fotografia i viatjar, Alaska va ser tot un somni!!
MÉS INFORMACIÓ:
- Web Talkeetna Air Taxi
- Recorreguts oferts:
BonaVida Travel 
Per nosaltres també seria un somni fer aquesta excursió però… ha de ser amb una avioneta com aquesta?? No ho tinc clar…
Quin dia més fantàstic que us va fer! Magnífiques fotos!
Us assegurem que preferim aquesta avioneta tan petita a d’altres aparells voladors que hem fet servir a d’altres llocs. Quan comences a veure les meravelles del paisatge, s’oblida ràpidament tota la resta.
Reconeixem que la meteorologia en un tour com aquest és bàsica. Trobar-nos un dia tan esplèndid va contribuir a la sensació de ser una de les millors experiències de la nostra vida!!
Gràcies nois!!!
Ohhh! Quina xulada! Les fotos són precioses i amb el vostre relat ens heu transmès l’emoció d’aquesta experiència única. Esperem poder-vos copiar aviat, hehe!
Hola nois,
Doncs d’això precissament es tracta. Intentar transmetre a d’altres viatgers les increïbles sensacions que vam sentir en aquesta muntanya. Si ho hem aconseguit mínimament ens fa molt feliços.
Animeu-vos a fer aquesta experiència!!! És brutal!!
Gràcies pel comentari i pels “piropos” fotogràfics.
Ho resumeixo en : COM MOLA!!!!!! jo m’apuntaría jeje
Doncs ho defineixes molt bé Verónica. “Com mola” és el que no paràvem de dir mentre caminàvem per la neu envoltats d’aquestes muntanyes.
Un somni pels que estimem els viatges i la fotografia.
Gràcies pel teu comentari.
Chicos me encanta!! Yo me quedé con las ganas de hacerlo porque el mal tiempo no nos lo permitió, a pesar de intentarlo dos veces. Pero hubo que conformarse con disfrutar de lejos de las vistas del McKinley, que tampoco era tan fácil pillarlo despejado.
Por cierto, vaya fotazas.
Un saludo viajero
Patricia
Hola Patricia,
Realmente tuvimos una suerte enorme con esta excursión. Para viajar en septiembre nos encontramos con unos dias perfectos. El McKinley se mostraba orgulloso para dejarse fotografiar, y ya sabes que es imposible mostrar realmente la belleza de Alaska en las fotografias. No se puede superar la realidad.
Quizás no te agradecimos suficientemente las fantásticas ideas que nos aportó la ruta de tu blog. Fué un placer toda la información que nos ofrecen los blogs de viajes, y el tuyo en particular nos ayudó un montón.
Gracias por el comentario y los “piropos” fotográficos!!
Saludos viajeros.
Hola parella! Alaska és d’aquells llocs que tenim mitificats i que esperem anar algun dia. Aquest viatge en avioneta deu ser brutal!
Ho afirmem sense cap mena de dubte: aquesta experiència és brutal!! Animeu-vos!!
I suposem que us deu passar com a nosaltres, tenim tants llocs al nostre cap on desitjem viatjar, que necessitaríem 50 vides per fer-ho (i un comte corrent moooooolt més gran!!).
Però això és el millor d’estimar els viatges. Que saps que mai s’acabaran, i sempre hi haurà un lloc on anar, o tornar per redescubrir-lo.
Gràcies pel comentari, nois!!