Alguna cosa trobem fascinant en l’anomenada fotografia de carrer, aquella on s’intenta captar la vida, sensacions i reaccions que trobem mentre passegem per qualsevol ciutat. Potser per què es converteix en una mena de joc, on, a més de descobrir el lloc que visitem, necessitem fotografiar aquells moments únics que ens ofereixen les persones que hi viuen.
De fet, no cal viatjar per fer aquest tipus de fotografia. A la nostra propia ciutat podem estar atents i intentar capturar petits instants que ens criden l’atenció. Això sí, mentre més gran i més gent hi visqui, més fàcil pot ser trobar “moments” que volguem mostrar.
I encara més, dins de la fotografia de carrer, podem buscar altres temes relacionats. Un dels que més ens agrada, és el de jugar amb les persones i els aparadors de les botigues. Es tracta de buscar alguna complicitat entre el que ens mostren els aparadors, on normalment hi ha grans fotos de publicitat, i les persones que poden passar per davant. Quant no anem amb presses, és genial imaginar-se una imatge i esperar una estoneta davant la botiga fins veure com s’apropa la persona indicada.
A més, és un tipus de fotografia on no necessitem grans inversions. Qualsevol càmera ens pot servir! És més, moltes de les nostres són fetes amb el mòbil. Sobretot per la rapidesa amb la que podem decidir disparar la càmera, i perquè sempre el portem a sobre. Ja vam parlar del gran canvi de mentalitat que ens havia provocat la fotografia feta amb mòbil (veure post), però sempre defensarem que és un bon exercici sortir amb una càmera “de veritat” i fer un volt pel nostre barri. Ens sorprendrà la quantitat de moments que valen la pena ser capturats…
Estar atents al que en envolta, ser una mica creatius i el més important: portar la càmera a sobre. La fotografia de carrer és emocionant!!
BonaVida Travel 
Estem d’acord en que la nostra vida “fotogràfica” ha canviat absolutament des de que els telèfons mòbils porten càmera de fotos, ja que la portem sempre a la nostra butxaca. Portar la càmera de fotos “bona” a sobre únicament ho podem fer en les nostres estones d’oci… almenys nosaltres no li trobem sentit portar-la a la feina cada dia i utilitzem sovint el iPhone.
El que si es veritat, es que tindríem que passejar mes sovint amb la càmera al coll i voltar per la nostra ciutat buscant fotografiar escenes quotidianes, que potser per nosaltres moltes vegades no ens sorprenen, però que posades en un blog poden ser vistes des de qualsevol lloc del mon.
Felicitats per aquesta crònica tant ben treballada amb escenes que almenys a mi m’han sorprès, a banda del valor fotogràfic, que en el vostre cas sempre esta fora de tot dubte.
Una abraçada
Ja sabeu que ens apassiona la fotografia i la imatge, i donem moltíssima importància a aquest aspecte.
És cert que avui en dia sempre és més fàcil portar a sobre alguna càmera, sobretot si es tracta d’un mòbil, i això fa que captar imatges sigui més habitual.
Nosaltres no tenim remei, i quan no és la càmera gran és una compacta, o una petita amb òptiques intercanviables, o el mòbil… Uf! No ens podem estar quiets.
Ja hem llegit que tens trípode, Miquel. Ja ens explicaràs (o encara millor, ens mostraras) si el fas servir.
I gràcies pels piropos fotogràfics!!
Una abraçada!
Esplèndides fotografies tirades en el punt just , una molt bona visió fotogràfica.
Com t’agraim aquest comentari!
No hi ha res millor per nosaltres, que voltar pel món amb una càmera a la mà i reflectir sensacions que trobem al carrer.
Gràcies!!!!