Ciutat del Vaticà, l’estat més petit del món

Només mig quilòmetre quadrat i 900 habitants conformen aquest Estat independent que està situat al ben mig de Roma, i és tan petit, que només la Basílica i la Plaça de Sant Pere ja ocupen el 20% del territori.

Això sí, tot i ser minúscul, es pot considerar la casa de més de 1.000 milions de fidels a tot el món. I és que la Santa Seu és la màxima institució de l’Església Catòlica i cada any rep la visita d’un munt de turistes i devots.

La Ciutat del Vaticà està situada no lluny de la riba dreta del riu Tíber, sobre un modest turó que forma part de les Muntanyes Vaticani. La seva frontera està delimitada en part per unes muralles i arriba fins al límit de la Plaça de Sant Pere, on una franja de travertí en el paviment fa convergir les extremitats de les dues ales de la columnata. L’Estat de la Ciutat del Vaticà va néixer amb el tractat de Letrán, signat entre la Santa Seu i Itàlia el 11 de febrer del 1929.

La seva icona més visual, l’enorme Plaça de Sant Pere, va ser construïda per Gian Lorenzo Bernini (entre 1656 i 1667) és flanquejada per una monumental columnata i fa que un cop entrem a la Plaça, ens sentim ben petits. Tot és enorme!!! La balustrada sobre les columnes està coronada per 140 estàtues de sants, de 3,20 metres d’altura cadascuna, i semblen dos braços que condueixen cap a la Basílica. De fet, segons paraules del mateix Bernini, “sent l’Església de Sant Pere mare de totes les altres, el seu pòrtic havia brindar una acollida maternal, de braços oberts, als catòlics“.

També és molt característic l’enorme obelisc (25 metres d’alçada i 327 tones) situat al ben mig de la Plaça i transportat directament des d’Egipte, així com una font a cada banda d’aquest. I una cosa que sorprèn, és veure l’uniforme de la famosa Guàrdia Suïssa, encarregada de la seguretat papal. Amb uns requisits molt especials (nacionalitat suïssa, ser catòlics, solters, i fer més de 1’74 metres) es poden veure fent guàrdia per diferents punts de la Plaça.

I si la Plaça és imponent, l’edifici principal que l’ocupa està a la seva alçada. Es tracta de la Basílica de Sant Pere, un dels llocs més sagrats pel catolicisme (proper post). El seu interior és enorme, de fet és la major església cristiana del món, i la seva Cúpula és espectacular. Es pot pujar i admirar les vistes de la Piazza San Pietro i bona part de Roma.

També recomanem moltíssim una visita als Museus Vaticans (post en preparació). És inevitable sorprendre’s davant la quantitat d’obres d’art que podem trobar. Pintura, escultura, manuscrits, mapes, mosaics, relleus, arquitectura… És immens!!! I això que moltes obres estan cedides per tot el món. Impossible veure-ho tot en un dia si ens aturem a totes les sales. Ubicat al Palazzo Apostolico Vaticano, està format per dos edificis, units per quilomètriques galeries. Nosaltres dediquem especial atenció a la Pinacoteca i a les Stanze di Raffaello, com s’anomenen les habitacions que el Papa Juli II va fer decorar a Rafael.

I ens enamorem, com no, d’una obra que tot i veure-la moltes vegades per televisió, no vam ser conscients del que era fins trepitjar-la: la Capella Sixtina. 4 anys (del 1508 al 1512) va trigar Michelangelo Buonarroti a decorar la volta de la Capella, i 5 anys més (1535 al 1541) a crear una de les obres més universals, el Judici Final,  pintat al fresc sobre la superfície de l’absis. Tot i ser ple de gent, vam poder trobar un raconet on seure, i amb l’ajuda d’una guia, vam poder admirar durant força estona aquesta meravella.

Per variar (i ja sabeu que en pensem d’aquest tema –veure post-), és prohibit fer fotos a dins la Capella. Així que, com sempre en aquests casos, se succeeixen les reprimendes del personal de seguretat als milers de turistes que intentem guardar un record d’aquesta sala.

Per cert, si voleu saber més coses sobre el geni del Renaixement, us recomanem el llibre “Michelangelo. La agonía y el Éxtasis“, una biografia novel·lada de Irving Stone. Boníssim!!

Aquesta sala és el lloc solemne on els cardenals amb dret a vot fan la votació secreta per triar al Papa, quan aquest mor (o renuncia) i necessita successor). Qui no coneix la manera que tenen d’anunciar-ho al món, a través del color del fum que surt per la xemeneia un cop han votat. Fumata negra si no hi ha consens, o blanca si s’han posat d’acord. I és llavors quan el Cardenal encarregat de fer-ho saber al món surt al balcó i proclama la frase “Annuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam” .

Clica per veure altres posts de Roma al blog:

 

 

 

 

MÉS INFORMACIÓ:

• Web oficial Informació turística de Roma
• Bitllets Museu Vaticà : 17€
  • Web venta bitllets Museus Vaticans online (suplement 4€)
• Informació targeta Roma Pass
• Bitllets de transport públic. Preu 1’50 € (dona dret a un únic transport en metro i a varis en bus dins dels 100 minuts desde a validació)
• Bitllets Colosseo + Palatino + Foro romà: 12€
  • Web venta bitllets Colosseo online (suplement 2€)