12 Novembre 2012

RUTA PER HAWAII -Dia 4-

PLATGES I VOLCANS A BIG ISLAND

Ens llevem una mica més tard que de costum, per recuperar una mica de son. Encara arrosseguem cansament, i Hawaii ens permet més relax i calma. Esmorzem amb tranquil.litat i aprofitem per comprar el vol cap a la següent illa del viatge (Maui). Avui toca platja, i decidim fer una ruta per descubrir algunes de les més maques de Big Island.

Recordeu que som a l’est de l’illa, a un apartament situat a una urbanització propera al poble de Pahoa.

Descansem de conya a l’apartament

Pugem al nostre cotxe i carreguem les tovalloles, xancles i crema solar. No som gaire de platja, però l’ambient hawaiiano et contagia ràpidament, i fa que vulguis voltar en banyador tot el dia! Conduïm per Pohoiki Road, i arribem fins a la platja del mateix nom. És fàcil aparcar a prop de l’aigua, i trobem a molta gent descansant, i sobretot surfejant. Hi ha moltes roques a la platja i això fa que no hi hagi molts banyistes. Preferim fer un passeig pels voltants i descobrim una piscina natural excavada a les roques. Quatre persones gaudeixen d’aquesta mena de jacuzzi natural, i l’olor a porro que ens arriba quan passem pel costat és enorme…

Surfistes esperant onades a la platja de Pohoiki

No hi ha res com un bon descans a la vora del mar

Cabalcant sobre les onades

No ens preocupa excessivament on dinarem, ja que trobem moltes camionetes al costat de les platges on preparen tot tipus de menjar.  Continuem direcció Kapoho, i ens aturem a Ahalanui Beach Park. Suposem que l’escola que hi ha propera ha portat als nens d’excursió, perquè tot el parc és ple d’escolars fent activitats vàries. Allà també trobem una altra piscina natural, aquesta molt més gran, amb sortida directa al mar, però resguardada de les onades. Un bon lloc on prendre un bany!

Ahalanui Beach Pool

Voltem sense rumb fix, decidint a cada cruïlla la direcció a prendre. No tenim pressa ni destinació, i això ens encanta. Quan som a la Higway 132 (no us penseu que són grans autopistes, sinó carreteres senzilles d’un sol carril per banda) decidim arribar-nos al poble de Pahoa i buscar algun lloc per dinar. Entrem a un dels restaurants més coneguts del poble, Kaleo’s, on pots trobar alguns plats típics hawaiians. Ens decidim per un pollastre al curry i un peix blanc típic de la zona, anomenat Mahi-mahi.

Carrer principal de Pahoa

La tarda l’omplim conduïnt i aturant-nos a qualsevol lloc que ens crida l’atenció. És fàcil combinar platges grans amb racons amagats on posar la tovallola i descansar. Això sí, aquesta part de l’illa (sud, sud-est) la majoria de platges tenen moltes roques i pocs espais amb sorra. Ens perdem més d’una vegada, intentant buscar alguna platja que ens han recomanat, i com que a moltes no posa cap nom, tampoc sabem si les hem trobat o són unes altres. Només disposem d’alguns senzills mapes, recomanacions que ens han donat altres companys viatgers, consells del nostre llogater Craig, o simplement ens aturem i demanem a la gent de l’illa. És tot el que necessitem per moure’ns.

El cotxe de lloguer ens permet arribar a qualsevol platja

Bona part de la costa est de Big Island és ben salvatge

Quan arriba el vespre baixem per la carretera 130, anomenada Kalapana Road. Conduïm direcció sud, fins que ens la trobem tallada. Et deixen arribar aquí fins les 20h, i uns voluntaris s’encarreguen de senyalitzar-te on pots aparcar. S’ha de caminar entre un camp enorme de lava solidificada, fins un punt on un altre voluntari dóna explicacions de l’activitat volcànica de l’illa. Aquest lloc és el més proper des d’on pots veure els rius de lava activa que baixen per les muntanyes i varia segons els dies, ja que tot està en continu moviment. Nosaltres no tenim gaire sort, perquè aquests últims mesos l’activitat volcànica no és molt gran. A mida que la llum marxa, podem veure amb més claretat alguns rius de lava, amb un taronja destacant sobre el negre de la nit.

Som uns quants els que decidim veure la posta de sol

Els rius de lava incandescent es poden veure a la distància

Val la pena fer-ho, ja que és increïble veure la posta de sol sobre una gran extensió de lava solidificada. Els terrenys són privats, i no és permès sortir-se del camí habilitat. És curiós veure com hi ha cases situades sobre aquests terrenys, i algunes famílies viuen aquí. Precisament, en èpoques de gran activitat volcànica, alguns joves que viuen a la zona es col.loquen al voltant del camí i s’ofereixen (per un mòdic preu) a portar-te d’excursió ben a prop dels rius de lava. Hem llegit experiències increïbles sobre aquestes excursions, i encara que nosaltres anàvem convençuts que podríem fer-les, no trobem a ningú que ens porti. No hi ha prou lava!!

Posta de sol sobre els camps de lava solidifcats

Estem una mica xafats, però no triguem gaire a animar-nos. Tornem al poble de Pahoa, on trobem un ambient ben maco. El carrer principal està força animat, hi ha un petit mercat nocturn, amb músics tocant en viu i una barra de bar animant l’ambient. Sopem al restaurant italià Paolo’s Bistro, que no està del tot malament, però tampoc és res de l’altre món. Tornem cap al nostre apartament amb la sensació que ens faltaran dies per conèixer millor aquesta illa, així que no podem badar… Toca descobrir tots els racons que poguem!

Advertisements

Join the conversation! 17 Comments

  1. Uns paisatges de somni, nois. I quin apartament! Si sembla que s’hi estigui, enmig de la selva. Els rius de lava són impactants. Amb les fotos se m’encomana la calma i torno a sentir l’olor de l’estiu amb els surferos. Continua el viatge, oi? petonets

    Resposta
    • Moltes gràcies pel teu comentari (disculpa però no ens ha arribat el teu nom).
      La veritat és que moltes vegades semblava la selva, perquè hi ha llocs on la vegetació és molt densa, i tot és ple de palmeres i falgueres… L’entorn del nostre fantàstic apartament era una autèntica jungla!
      I tant que el viatge continua… Vam fer un total de 10 dies, així que encara ens queden històries per explicar!
      Una abraçada

      Resposta
  2. Però us vau arribar a banyar? L’aigua estava freda? Hi ha meduses? I la calor, era massa enganxifosa per als que no ens agrada gaire l’estiu? Tenim moltes preguntes… 😉

    Resposta
    • Joooo, quantes preguntes!!! Ja, ja, ja. Teniu pensat visitar Hawaii aviat???
      És veritat, hem de donar més dades als posts, que últimament anem molt “a saco” escrivint. I tant que ens vam banyar. L’aigua no estava gaire freda, i era boníssima. Meduses no vam veure ni una, però si que a moltes platges trobes força roques. Sobretot a les més solitàries i petites.I feia bastant calor, però no era excessiva. Això sí, al migdia s’havia d’anar amb cura amb el sol, picava de valent!
      I demaneu, demaneu… Que estem per ajudar!

      Resposta
  3. Dons a nosaltres també ens passa que no som gaire de platja però quan estas a un lloc com el que descriviu sembla que no pots deixar de donar-te un bany ni que sigui testimonial. Las fotos de la posta de sol amb les rius de lava son brutals. Una abraçada.

    Resposta
    • Si Imma, a nosaltres també ens passa això. No som molt de platja, però quan visites certs llocs, és impossible no fer un “chapuzón”, Però ens costa moltíssim prendre el sol durant hores i hores sense fer res. Som més de fer algun passeig per continuar veient coses…
      Gràcies pel teu comentari.

      Resposta
  4. Deu n’hi do!!! Quina enveja les platges magnífiques, les onades, el verd… però no de l’olor de porro 😛 I una llàstima que no puguessiu fer cap excursió per la zona dels rius de lava solidificada… Per cert, les fotografíes genials, com sempre!

    Resposta
    • Moltes gràcies pel teu comentari, Missmad. I és un plaer que t’agradin les fotos. A Hawaii vam trobar una mica de tot: des de grans ciutats molt turístiques, a racons ben tranquil i solitaris. Llàstima, com tu dius, que no hi havia una gran activitat volcànica. Encara que déu n’hi do la que vam poder veure… No ens volem imaginar com deu ser amb una època forta.
      Una abraçada!!!

      Resposta
  5. Banyar-se en piscines naturals és tot una experiència, nosaltres ho vam poder fer a Tenerife, un destí una mica menys exòtic que el vostre… 😉 Tot i que no us poguessiu apropar als rius de lava, desde la distància (i amb més seguretat) també es veuen impressionants!

    Una abraçada!!

    Resposta
    • Gràcies pel teu comentari, Anna.
      Per nosaltres, un viatge, a més de la destinació, també el composen altres components com la sort. Perquè les variants que pots trobar durant una ruta poden fer que el viatge pugui ser inoblidable. El temps, fenòmens atmosfèrics, festes, gent… qualsevol cosa pot fer que augmenti la satisfacció per una destinació.
      I a nosaltres ens encanta aprofitar totes aquestes variables per construir una ruta que ens faci pensar sempre que ha sigut la millor.

      Una abraçada.

      Resposta
  6. Hola parella! volíem felicitar-vos per la web tant guapa que teniu i per les fotos increibles que feu. Us hem trobat a través d’amics blogaires quan ereu a Alaska i des de llavors que ens hem ben enganxat. Alaska, un destí força desconegut ens l’heu fet descobrir i afegir a la llista de països per visitar. Seguiu deleitant-nos amb Hawaï, salut i bons viatges!!! Sara i Juanjo

    Resposta
    • Hola Sara i Juanjo,
      Moltes gràcies pels vostres comentaris. És un plaer que persones amb les mateixes aficions per viatjar valorin el nostre bloc.
      Recomanem moltíssim descobrir Alaska, un lloc on la natura t’envolta a cada instant, i et sents ben petit davant el que et trobes.
      Hem fet una volta pel vostre blog, i és fantàstic!!. De moment ens ha donat temps de llegir bona part de la vostra ruta per Nova Zelanda, i ens ha portat records molt bons. Expliqueu molt bé la ruta i les fotos són molt bones.
      Continuarem llegint més experiències vostres…

      Una abraçada
      Manel i Cristina

      Resposta
  7. Quines fotos, son Guapiiiissimes!!! I La última es de postal 🙂
    Quina passada poder veure els rius de lava com baixen.
    Felicitats per l’entrada i pel bloc!!!
    Us seguim 😉
    Núria i Ramon

    Resposta
    • Gràcies de nou parella!
      Ens encanta que gaudiu amb les fotos del post. Per nosaltres és una forma important de transmetre les sensacions de la ruta, i ens agrada que la gent les valori.
      Vam gaudir molt amb tot el que està relacionat amb l’activitat volcànica de l’illa. I això que aquells dies no era molt alta… Haurem de tornar en un futur, perquè el tema dels volcans ens encanta!
      Una abraçada

      Manel & Cristina

      Resposta
      • A vosaltres, que gràcies a les fotos, entrades i grans explicacions que esteu fent, Hawai ja està a la nostre llista de viatges pendents!!! Merci a vosaltres!!!! Un petunet
        Ja tenim una altre passió en comú, els volcans!!! 🙂

  8. Un dia tranquil de passejades per recons i platges preciosos. Potser aquests tipos de dies son els mes rodons dels viatges, en els que sense presses vas descobrint llocs sense buscar-los

    Llastima lo de la falta de mes activitat volcanica…. Però jo em donaria per molt satisfet veure el que ens mostreu en aquestes magnifiques fotos.

    Quant es planeja un viatge des de la llunyania, sempre fas curt de dies… I això a persones com nosaltres ens fa anar massa acelerars inclus a les vacances.

    Aquesta entrada es realment magnifica. Gracies per compartir-ho amb nosaltres… Es un plaer “viatjar” amb vosaltres.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

About BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

Categoria

Estats Units, Hawaii