Cada dia es fan milions de fotografies al món, i d’aquestes, un tant per cent molt elevat pertanyen als mòbils. Aquesta no és una entrada per defensar les fotos fetes amb aquests dispositius, sóc un fan de les càmeres de tota la vida, però sí que començo a valorar la importància que tenen els telèfons per capturar moments que d’una altra manera es perdrien per sempre.
Reconec que abans odiava quan algú feia una foto amb el mòbil de qualsevol lloc del món, i amb això quedava content. Suposo que he passat massa hores darrera un objectiu, esperant la millor llum i el millor moment, amb una càmera que et deixava l’esquena fatal de tant que pesava, com per després veure com algú treia el seu telèfon i sense deixar de caminar et capturava el monument que tenia davant… Ah! i fins i tot era capaç de fer un àlbum amb aquestes fotos, no importava si sortien desenfocades i pixelades!!!
Sí, això pensava jo abans… Però les persones es poden equivocar i/o canviar, i aquest és el meu cas. No vull dir que ara prefereixi els telèfons a les càmeres reflex, només faltaria! però si crec que són complementaries. La tecnologia avança a passos gegantins, i cada vegada els terminals mòbils ofereixen unes prestacions increïbles. I sobretot estic a favor de capturar el moment, aquell instant que potser no es repetirà més, i que gràcies a tenir un objecte minúscul a la mà, sempre engegat, he pogut realitzar la foto. Torno a repetir, primer sempre ho intentaré amb la càmera gran, però si em trobo amb aquell instant que vull capturar, i potser tinc la càmera a la motxilla, ara no dubto a treure el meu mòbil. He fet les paus!!!!
Tot i així, durant qualsevol viatge, la proporció de fotos que faig amb el telèfon és ínfima. És potser a la vida diària on trec més profit d’aquest aparell. I encara més, si com em passa des de fa uns mesos, he volgut provar un experiment. Aprofitant les moltíssimes xarxes socials que hi ha avui dia per internet, he triat una: Instagram, que és una mena de Facebook però amb fotos de mòbil. La gent penja els seus instants, i els comparteix. I tornant al meu experiment, em vaig proposar veure si era capaç de fer una foto cada dia d’alguna cosa que em transmetés quelcom. Des que vaig començar ara fa 160 dies, sempre he trobat alguna cosa que valia la pena fotografiar. Trec el mòbil, faig la foto, aplico algun filtre creatiu, i la pujo a l‘Instagram.
I avui, simplement volia compartir aquests pensaments amb la gent, per si algun lector d’aquest humil bloc un dia va veure com un paio amb una càmera grandota, el mirava malament per haver-se posat davant d’ell i feia una foto amb el seu mòbil…
Caram, Manel! Potser sí que haurem de canviar el xip! És clar, però, que el que més compta és la mà de l’artista… és a dir, la teva mà!! Petons
La fotografia és un món apassionant, Marina, i ja sigui amb telèfon, càmeres grans o petites, el més important és fer fotos. Estic molt content si les meves fotos transmeten més coses que una simple captura.
Gràcies pel teu comentari.
Una abraçada.
Manel
Ho fan, Manel. Transmeten molt més, t’ho asseguro. Una abraçada.
Gràcies de nou, Marina. Comentaris com els teus ens han ajudat a potenciar encara més el tema de la fotografia al bloc. La setmana vinent estrenarem una nova secció (li diem així perquè soni més professional, je,je) explicant les petites històries que hi ha darrera algunes fotos.
Una abraçada
Unes fotografies meravelloses, com sempre…. Ara bé, la primera m’ha robat el cor… aquell reflex a la copa… 😉
Ens encanta que us agradin les fotos!!! I la primera, més que la fotografia, és el moment: capvespre a Sevilla, en una terrasseta super-xula davant de la Giralda, una cervesa i una copa de vi… Que més es pot demanar!!!
Gràcies pel teu comentari
Chicos magníficas las fotos, ufff la primera con la Giralda reflejada en la copa del vino fino es asombrosa. Creo que aparte de que los dispositivos móviles sean buenos, también tiene que ver y mucho el ojo del fotógrafo.
Un Saludo!!
Muchas gracias por vuestros piropos fotográficos. La fotografia nos apasiona, y siempre intentamos que se note en nuestro blog. En el caso de la copa de vino además tiene su historia. La hicimos en la terraza de un bar muy fashion sevillano, con unas buenas vistas, pero al que casi estuvimos a punto de no subir, ya que no nod permitian acceder con la cámara reflex. El motivo es que, segun ellos, en el hotel se alojaban personas famosillas y nosotros podiamos hacerles fotos. Vaya excusa más cutre. Después de intentar hacerles entender que éramos simples turistas, nos obligaron a dejar la cámara grande en el hall, y todas las fotos que hicimos en aquella terraza fueron con el móvil. Cualquier dia también nos harán dejar todos los dispositivos móviles para entrar en los sitios…
Un buen ejercicio es intentar mirar lo que nos rodea con otro punto de vista, y reflejarlo en nuestras fotos.
Gracias por los comentarios. Un saludo!!!