Continuem la nostra ruta per França, en plena Provença francesa. Ens llevem al poble de Manosque, i ja que ahir vam arribar una mica tard i no vam veure res, decidim visitar el seu centre històric i aprofitar per esmorzar.
Entrem per una de les seves imponents portes que encara queden de l’antiga muralla medieval: la Porte Soubeyran. Ens condueix a un típic i tranquil poble on els carrerons, una mica laberíntics, i les places plenes de cafeteries i petits restaurants, ens acompanyen en una agradable passejada, fins sortir per l’altre costat del poble, just per l’altra porta murallada: la Porte Saunerie.
Visitem l’oficina d’informació per fer algunes preguntes i recollir alguns mapes que ens ajudin a conèixer la zona i ens dirigim a les afores del poble, a un lloc que la Cristina tenia moltes ganes de visitar: la fàbrica i botiga dels productes d’Occitane en Provence.
Allà fem de turistes de la zona i comprem alguns sabons i articles relacionats amb la cosmètica, molts d’ells derivats de l’espígol, l’autèntica estrella de la zona. Una ràpida visita al museu de la marca així ens ho demostra.
La carretera D900 ens condueix per una bonica ruta, i passem per pobles com Apt. Entrem de ple al Parc Natural du Luberon, i decidim visitar i dinar al poble de Roussillon. Situat a les muntanyes de Vaucluse, aquest bonic poble és conegut sobretot pel seu jaciment d’ocre, un dels més importants del món.
Aquest pigment natural es troba barrejat amb la sorra de les muntanyes i té una importància enorme a la zona, i fins i tot hi ha la ruta anomenada “Sentier des Ocres”, per passejar entre arbres i petites formacions rocoses d’ocre. També es poden aprendre més coses sobre la utilització d’aquest material a la construcció o com a matèria primera a la pintura.
Les cases, totes de tons vermells, grocs i marrons, juntament amb les muntanyes i jaciments d’ocre, creen un contrast pictòric únic quan ho sumem al verd de la vegetació i al blau intens del cel. Quants colors! Dinem en un turístic restaurant, on per sort, i com ens passa sovint en aquestes escapades de temporada baixa, encara no ens trobem amb molta gent.
Aprofitem per comprar uns gelats (un d’ells amb gust a lavanda! Boníssim!) i continuar la passejada fins a un mirador des d’on tenim unes bones vistes de la vall. Ah! I també trobem un petit mercat de productes artesans que es fa cada dijous fins a les 13h.
Continuem la ruta, amb la panxa plena, i ens apropem fins a l’Abadia de Notre-Dame de Sénanque, molt a prop de Gordes. Quan la divisem, ja hi ha alguna cosa que ens atrau, segurament l’entorn on va ser construïda, al segle XII. Uns cuidats camps de l’omnipresent espígol ens acompanyen fins a les seves portes.
L’única manera de visitar el seu interior, és a través de visites guiades, i aprofitant que està a punt de començar una, ens apuntem, per 7 euros cadascun. Tots els tours són únicament en francès, però la nostra guia vocalitza molt bé i parla lentament, així que és una delícia escoltar informació d’aquest monestir cistercenc i veure per dins una abadia amb tants anys d’història.
Passegem per l’antic dormitori del monjos, l’església, el claustre, l’scriptorum i fins i tot la sala capitular. Amb les acurades explicacions de la guia i la nostra imaginació, ens costa molt poc traslladar-nos al passat! Recordem, que el moviment cistercenc, es caracteritza per la falta de decoració i la seva sobrietat, ja que precisament buscaven la contraposició a la sumptuositat de l’època. L’austeritat està present a tota l’abadia, i res ha de pertorbar la pau dels monjos.
Comença a fer-se tard, i després de visitar la bonica i completa botiga de l’abadia, plena de productes fets pels mateixos monjos i utilitzant la lavanda que cultiven, ens acostem fins a Gordes, el poble més visitat del Luberon. Situat sobre un turonet, la imatge que ens trobem quan comencem a pujar per visitar-lo és magnífica. Tot i així, no és dels llocs que més ens van agradar de la zona, tot s’ha de dir!
Marxem del poble, que comença a ser l’hora de sopar, i decidim arribar ja al poble de Bonnieux, on dormirem, i allà buscar algun lloc on menjar. I com després comprovarem, fem bé. Arribem sobre les 19h al nostre hotel, i tot i que ens costa una mica trobar-lo, finalment ho aconseguim. Es tracta de “Une sieste en Luberon” (veure nostra opinió a Tripadvisor) i de fet no és un hotel, sinó una gran casa on viuen en Nicholas i la Bàrbara, i lloguen un total de 5 habitacions.
Situada entre boscos i camps de vinyes, ens reben molt cordialment i ja ens expliquen d’un inici que allà s’hi va a relaxar-se i a descansar. Ens ofereixen una copa de vi i unes cireres, i quan ens mostren l’habitació, entenem a què es referien quan parlen de desconnexió. A la nostra habitació, no existeix paret lateral ni finestres, només està protegida per unes cortines, i el nostre llit dóna directament a les vistes del bosc i com no, a un camp de lavanda, que per a enorme sorpresa nostra, sí que està florida. Per fi podem veure el color lila de l’espígol! La raó és que es tracta d’una varietat belga que floreix abans. Quina sort, podrem marxar de La Provence havent vist els bonics colors de la lavanda!
Ens recomanen sopar al restaurant d’uns amics, i tot i que nosaltres portàvem la bona referència d’un altre, ens deixem aconsellar. Es diu “Un p’tit coin de cuisine”, i està al centre del poble. És un lloc encantador. El cambrer que ens atén és super-simpàtic, i el menjar és fantàstic. Uf! Què més podem desitjar! Doncs una meravellosa posta de sol, la millor de la nostra escapada d’aquests dies.
De fet no m’hi puc estar, i abandono a la Cristina durant uns moments per fotografiar el meravellós cel que La Provence ens està oferint. Ja no puc comptar quantes vegades he fotografiat el capvespre, però sempre m’emociona fins a punts insospitats trobar-me en solitud davant d’aquest espectacle de la natura…
Amanida, taula de formatges, una boníssima carn i una ampolla de vi formen part del nostre sopar. Sortirem rodolant del restaurant! Tot i estar a propet, la casa on dormim està a les afores del poble, i no hi comptàvem (bé, de fet la Cristina m’ho havia dit però jo no havia fet cas…) que hem de tornar per un camí sense il·luminació. Caminem completament a les fosques, envoltats d’arbres i silenci, amb l’única llum d’un telèfon mòbil, però fins i tot això forma part de la màgia del dia!
Vull tenir un record de les estrelles que ens acompanyen durant el recorregut, i quan arribem a l’habitació faig l’última foto del dia des del jardí, aquella que farà que quan la tornem a mirar, ens recordi com ens ho vam passar durant aquesta escapada…
BonaVida Travel 
Uau!!! Un cop més, unes fotos fantàstiques i una molt bona crònica del viatge. Començant perManosque, que m’ha semblat preciós, i que no sabia que la lavanda creix en aquestes terres! I què dir de l’ocre que desprenen les terres del Rousillon. He pensat… perquè jo vaig a classes de ceràmica… com deu ser fer fang amb aquesta terra… segurament, fantàstica! I el gelat de lavanda, extraordinari! I l’abadia de notre-Dame de Sénenque, que no sé si deu ser més bonica al natural o a través de les vostres fantàstiques fotografies, i Gordes, i quin hostal el de Bonnieux! i per acabar la crònica, molt ben trobat, un capvespre de somni… quin viatge, tu! Petonets parella.
Moltes gràcies Marina pels teus comentaris.
Ara ja fa dies que vam tornar d’aquesta escapada, i cada vegada costa més recordar detalls. Però el que no podem oblidar és la sensació de satisfacció del conjunt de la ruta.
Recomanem a tothom que s’escapi per aquesta zona de França. Està relativament a prop, i és maquíssima.
Una abraçada!
Amics !!! quina entrada mes maca……
Es com poder viatjar amb vosaltres i a mes a mes ens heu descobert llocs que no coneixia…ves per on…. i jo creia que coneixia prou be França.
Prenc nota del Hostal…. bufffff (jo NOooooo hagués tancat la persiana !!!!!) i del sopar… a veure si fem una escapada amb l’Imma …
Les fotografies sensacionals …. MOLT però molt maques.
Com veureu els teus consells ha fet que per fi pugui signar les meves fotografies a “Voltar i Voltar”. Gracies de debò.
Demà passat ens marxem 8 dies a descobrir l’illa de Sardenya…. ja us explicarem. Una abraçada
IMMA i MIQUEL
Hola Miquel i Imma,
Ja hem vist que les vostres últimes fotos surten firmades. Ens alegrem molt si els nostres consells us han anat bé. Això dels blocs és un aprenentatge continu. Nosaltres sempre estem agafant idees d’altres webs de companys viatgers.
També estem contents que us agradin les fotos. Tot i que pel format del bloc aquestes no es poden veure molt grans, i les fotos de paisatge guanyen molt quan es poden veure a gran tamany.
I us desitgem un bon viatge a Sardenya. No la coneixem, així que ja estem esperant amb ganes els vostres posts plens de recomanacions.
Que us ho passeu molt bé!!!!!
Una abraçada i gràcies pel vostre comentari.