Continuem la nostra ruta per la costa francesa explicant la tercera jornada del viatge. Passem bona part del dia en plena Côte d’Azur, amb moltíssima gent i glamour, i més tard cap al vespre, ens dirigim cap a La Provence, i allà tot canvia. Pel camí, ens trobem poquíssima gent, i són els camps de blat, espígol i la seva natura el que ens acompanya. Per això, i per no fer un post excessivament llarg i pesat, decidim separar els dos conceptes en dues entrades diferents.
Ens llevem a Niça, i tot i que els nostres plans eren continuar d’hora la ruta, ens tornem a encantar. Primer amb l’esmorzar, ja que la nostra reserva no l’inclou al nostre hotel, i preferim voltar una mica per trobar una cafeteria que ens agradi. Això ens dóna peu a passejar una mica per la ciutat ja que el sol que ha sortit és espectacular!
Caminem per la Rue de France, però sobretot voltem pel magnífic Promenade des Anglais, el símbol de la ciutat. Un llarg passeig marítim que acompanya durant quilòmetres a la seva platja d’aigües blaves, i on trobem banyistes, gent que pren el sol, ciclistes, patinadors, i tot tipus de persones que volen gaudir del sol d’una de les ciutats més visitades de tota França.
Això és el que fem nosaltres: seure una mica a la seva sorra de pedres petites, i caminar una mica pel Passeig.
Ens encantaria anar a veure l’ambient a Mònaco (veure entrada d’una altra escapada), ja que el proper cap de setmana es celebra la cursa de Fórmula 1, i segur que s’ho val. Però sabem que hem de continuar si volem seguir els plans previstos. Tornem cap al Sud, i amb el cotxe passem per ciutats com Cagnes-sur-Mer i Antibes, fins arribar al nostre destí del dia: Cannes.
La ciutat, en ple Festival Internacional de Cinema, és caòtica. Una barreja de descontrol absolut, amb molta gent, carrers tallats, però molta policia (amb bastanta mala llet, la veritat) posant ordre. Suposem que la ciutat està acostumada a tota aquesta voràgine. Molt glamour, molt “pijerio”, i sembla que tothom a la ciutat ha d’estar acreditat per tot. Les persones porten penjat els seus passes i identificadors, els cotxes les enganxines corresponents per poder travessar aquest o aquell carrer, la policia i el personal de seguretat controlant que res es descontroli. Uf! Nosaltres no volem assistir a cap projecció ni a cap roda de premsa, és clar, però si poguéssim veure alguna estrella de Hollywood no ens importaria. El que sí que podem veure són molts cotxes de somni: Ferraris, Lamborghinis, tota la jet-set fa servir els seus capritxos per lluir-los. Cannes es converteix per uns dies en l’aparador dels “millonetis” a tota Europa.
Voltem i revoltem pel centre de la Ciutat i el seu Port. Veiem catifes vermelles i molta gent fent cua per tot. Però d’actors famosos, cap ni un.
Però a nosaltres el que ens agrada és descobrir la ciutat, i com sempre, intentem trobar un lloc panoràmic per fer-nos una idea de com és Cannes. Aquesta vegada ho descobrim de casualitat. La Plaça de La Castre ens ofereix unes bones vistes de la ciutat. Dinem molt bé a la terrassa d’un petit i restaurant, i tot i que ens quedaríem tot el dia, ens obliguem a continuar la nostra ruta.
Sortim del glamour i ens volem endinsar cap a la part de La Provence, per trobar més pau i tranquil·litat, i sobretot, bonics paisatges que fotografiar i contemplar. Però això serà a la propera entrada…
CLICA PER VEURE ALTRES ENTRADES DE LA PROVENÇA
CLICA PER VEURE ALTRES ENTRADES DE LA COSTA BLAVA
Capítol 1 (Béziers, Roquevaire i Cassis)
Capítol 2 (Saint Tropez i Niça)
Capítol 4 (Moustiers i Manosque)
Capítol 5 (Manosque, Roussillon, Sénanque, Gordes, Bonnieux)
Capítol 6 (Bonnieux i Béziers)
BonaVida Travel 
Be, ara si que sembla la costa Blava que coneixem, gentada per tot arreu, platges de somni amb blaus infinits, glamour … I ganes de fotre el camp cap l’interior a gaudir de paisatges increibles i solitaris.
Les fotos com sempre, espectaculars. Algun dia em tindràs que explicar una manera senzilla de signar les fitografies.
Esperarem l’entrada 3.2
Una abraçada
Tens raó Miquel, i a la propera entrada prometem abandonar la gentada i el glamour, i passar a la tranquil.litat i el relax de petits poblets de La Provence. La veritat és que ens va encantar combinar aquests dos tipus de sortida: una més moguda i caótica, i una altra més rural i calmada.
El tema de firmar les fotografies, acostumo a fer-ho amb Photoshop, ja que gairebé sempre també les redueixo de tamany per penjar-les al bloc. Tot i que si treballes amb PC, et recomano un programa gratuït que es diu Windows Live Writter. Aquest s’associa molt fàcilment al teu bloc i et permet escriure entrades (encara que no disposem de connexió a internet) i pujar-les quan ho decideixis. A més, té més opcions que WordPress, sobretot amb les fotos, i et permet posar marcs, ombres i inclús una marca d’aigua amb la firma sobre les imatges.
Si algun dia tens alguna questió on podem ajudar-te, no dubtis a escriure’ns un mail.
Gràcies pel teu comentari
Com sempre, fantàstiques fotos per una bonica crònica. A destacar, el sol de Niça! I la Costa blava, amb poca gent! Estrany a les nostres costes, eh? El pijerío de Cannes és brutals. Això sí, he de confessar que l’elecció de marilyn pel cartell és chapeau! A mi m’agrada molt, aqusta actriu. i quins cotxes més brutals!!! En fi, parella, quin bon viatge. De moment ja estic satisfeta. Però espero més capítols! petonet
Gràcies Marina pels teus comentaris que sempre ens fan posar vermells. La veritat és que havíem visitat en una altra ocasió la Costa Blava, però mai amb la coincidència de tants festivals i actes. I això es va notar moltíssim. Encara que ja veuras que la resta de dies que vam passar a França, seran tot el contrari…
Per cert, tal com dius, el cartell del Festival de Cannes era maquíssim. Era l’edició 65 i també es cumplien ( de fet serà a l’agost) els 50 anys de la mort de Marylin. La foto original és maquíssima, i van fer-li a Marylin dins d’una gran limousina quan celebrava el seu 30 aniversari. Uf, quantes dates i números. I el més curiós és que ella mai va ser a Cannes…
Una abraçada!!!
Manel & Cristina
Although many eyebrows may be raised at the insinuation that Brown can be considered to bully anyone, and I think you’ll find it more appropriate. You see, a bully does not pick on the bigger, tougher kids in the room. Bully the weak recovery of the weak and vulnerable, fragile. The bully in a new torture, not only physical, psychological, and with his victims, and engaged in a toy. Under normal circumstances, the bully them target embarrassing day, the next day, they will invite them to pretend to be a good friend. The acceptance of despair, the beginning of victims, so that they relax their vigilance, the bully struck again, the composite within their own pain and feelings of frustration.
http://www.nfljerseyssupply2012.com/