Tornem a veure civilització. Arribem a la ciutat de Dunedin, que encara que té uns 100.000 habitants, no ho sembla. Passejem pel centre, fem un bon dinar (és el tercer japonès on entrem. Aquí n’hi ha molts, i a nosaltres ens encanta). I també fem el berenar de rigor. Un enorme cafè amb llet i/o te, més la muffin més gran que tinguin és necessari per recuperar forces.
A la tarda fem més excursions. Entrem a la zona dels Catlins. Conduim per la costa i parem a diferents punts, com el Nugget Point, i caminem fins al seu far. Des d’allà dalt la vista se’ns perd a l’horitzó i, sembla mentida, però el que ens trobaríem més endavant seria l’Antàrtida.
També baixem fins a la sorra de Roaring Bay. Allà ens trobem amb els dificilíssims de veure pingüins d’ulls grocs. Però quan ens estem apropant, ens criden des de l’altra punta de la platja. Ens hem d’allunyar perquè no podem apropar-nos tant… Quina llàstima.
Busquem un càmping on passar la nit (triem el poblet de Kaka Point) i fem una mica de vedella amb verdures i arròs per sopar. Boníssim!
Eiiii “peaso” de reportera jajaja. Records 🙂