DIA 8. Els primers trekkings i pinguins.

Ens llevem a peus del Mt. Cook amb un sol radiant  i decidim fer el primer trekking del viatge. La Hooker Valley Track promet. Fem 20 minuts de caminata, però hem de canviar de plans. Ens trobem un pont penjant sobre el riu i a la Cristina li resulta impossible travessar-lo. Com és la vida de recargolada. Te fòbia als ponts i jo dient-me Puente de cognom… 😛

Decidim canviar la ruta i fer la Tasman Track. Pugem un turó (que a nosaltres ens sembla una graaan muntanya), per descobrir diferents llacs i un glaciar: el Tasman. El vent és tant fort que costa mantenir-se dret. Dalt del cim, mostro els meus colors a tota Nova Zelanda (el verd-i-blanc del Betis del meu cor).

Per la tarda anem a veure pingüins blaus al poble d’Oamaru. Són una espècie molt difícil de veure i d’un tamany molt petit. Al matí abandonen molt d’hora els seus nius, per buscar aliment, i no tornen fins al vespre, quan la llum comença a marxar. Ens expliquen que per veure’ls bé, el millor és anar a un centre de protecció d’aquests animals.

Tenen muntat un negoci important al voltant dels pingüins. Pagues una entrada, agafes seient en unes graderies i comences a veure els “animalicos” sortint de l’aigua i entrant als nius. Un timo!!! Els veus de lluny i no et deixen ni gravar ni fer fotos. Marxem decepcionats, però la nostra estrella ens acompanya. Davant d’on hem aparcat la caravana, comencen a creuar pingüins que surten del mar i van cap a terra. No ens ho creiem!!

No podem fer soroll perquè s’espanten molt ràpid i s’amaguen, però podem observar uns quants. Anem a dormir ben contents…