Quina il·lusió! Som protagonistes a la revista Descobrir Catalunya. Practicant esports d’aventura al Berguedà (I part)

Quan ens ho van proposar no ens ho podíem creure. Nosaltres protagonistes d’un article per a una revista??? Som-hi!!!!

La publicació “Descobrir Catalunya“, treu un monogràfic especial cada mig any, proposant un munt d’activitats per tota la geografia del país. “Experiències“, que així és diu la revista, és plena de consells, idees, rutes i escapades per no parar quiets durant tota aquesta primavera-estiu, i uns servidors hem sigut els “conillets d’Índia” per realitzar, i més tard explicar,  un munt d’activitats a la zona del Berguedà.

 

 

Durant uns dies, ha sigut un plaer tenir-ho tot ben lligat i organitzat, no preocupar-nos de res, i simplement gaudir del que ens ha preparat la nostra companya i amiga Griselda, periodista encarregada d’escriure l’article. I per si això no fos prou, acostumats a fer un munt de fotos dels llocs que visitem, hem pogut deixar la càmera ben guardada a la bossa, ja que un fotògraf professional s’ha encarregat de captar les imatges que donen peu al reportatge. Què més volem!!!

Bueno, de tant en tant sí que feíem algunes, que són les que acompanyen el nostre article. Què seríem nosaltres sense explicar les aventuretes viatgeres???

Escalada, senderisme, kayac, parapent… Us semblen atractives aquestes activitats? Doncs tot això, i molt més, és el que hem pogut trobar al Berguedà, una comarca increïble. Sembla mentida tot el que podem fer a tan poca distància de casa. Sovint no valorem el que tenim més proper a nosaltres…

Però anem pam a pam, que 2 dies donen per molt i us volem explicar els detalls. Comencem visitant el Santuari de Santa Maria de Queralt, un lloc únic, entre moltes coses per les seves vistes. Arribem sense creuar-nos amb ningú més, cosa que emfatitza encara més el grau de tranquil·litat i pau que transmet l’anomenat “balcó de Catalunya”. I és que, la seva situació al capdamunt de la Serra de Queralt, serveix per oferir-nos unes vistes espectaculars.

 

Ui! Però parlant de bones vistes, ens dirigim cap al municipi d’Avià per realitzar una activitat relacionada amb les alçades: un vol en parapent! La zona és de les millors del país per realitzar aquest tipus de salts, i en Paco i en Javi, de l’empresa Volem seran els nostres instructors. Pugem en cotxe fins l’anomenada “Primera Maria”, nom que aquí li donen a un dels cims dels cingles de Coforb, i en un tres i no res, ja ho tenen tot preparat per enlairar-nos.

Es desplega l’enorme tela del parapent, nom que prové d’ajuntar les paraules franceses parachute (paracaigudes) i pente (pendent), i sempre amb l’ajuda de l’instructor (de fet, anem lligats mitjançant arnesos a ell), comencem una boja carrera cap on s’acaba terra ferma. Tot està ben coordinat, mentre correm la tela del parapent s’obre, i quan els nostres peus semblen conduir-nos cap a una caiguda inevitable, ens alcem amunt gràcies a les corrents tèrmiques. Realment és la sensació més semblant a sentir-nos com un ocell que hem tingut mai.

I sembla mentida, però no es tracta només de caure suament des del cim. Jugant amb les corrents, podem pujar i baixar, alentint el moment de tornar a terra. Van ser més de 15 minuts d’una experiència inoblidable. Quina calma, quina pau! Allà dalt tot s’oblida, i la visió dels nostres peus sobre arbres que semblen ben petits i llunyans ens fa gaudir al màxim!

Se’ns ha obert la gana, i fem parada al restaurant La Cabana, on a més de menjar molt bé ofereixen una ubicació ben estratègica, amb un gran saló amb vistes a la ciutat de Berga. Sortim ben tips, i nosaltres, que no som de practicar molt d’esport, en condicions normals potser aprofitaríem per una migdiadeta 🙂 , però no hi ha temps per parar.

-Què toca ara? – li demanem a la Griselda, que va anotant totes les nostres sensacions mentre de fons sentim el continu click click de la càmera d’en Cristián, el simpàtic fotògraf que va captant tots els nostres moviments amb la seva càmera. -Doncs ara toca una activitat potser més calmada, però que de ben segur també us emocionarà… -I donem fe que ho va fer!

Ens dirigim al Pantà de la Baells, i quan ens apropem a una zona plena de caiacs, un enorme somriure ens apareix a la cara. Es tracta del Berguedà Nàutic, on en uns minutets ens expliquen els 4 passos per desplaçar-nos en les seves colorides piragües bi-plaça.

I ja ens teniu a tots dos, navegant per les tranquil·les aigües del pantà, remant amb les pales i fent servir la millor sincronia possible entre nosaltres per anar avançant. El dia és genial, un sol increïble, una boníssima temperatura, i anem combinant moments d’esforç de braços amb aturades per relaxar-nos ben embadalits amb tanta aigua al nostre voltant.

I com ens passa molt sovint mentre viatgem i/o disfrutem al màxim de qualsevol experiència, les hores passen volant sense que ens adonem. Comença a fer-se tard, i hem de tornar a terra ferma.

Uf! Segur que l’esforç físic ens passarà factura en forma d’agulletes, però no ens importa, tot sigui per complir amb l’article a la revista! (jejeje, a qui volem enganyar, la periodista i el fotògraf que ens acompanyen, fa hores que han deixat de ser els encarregats de cobrir la informació, per ser companys de la nostra aventura. Som en Manel, la Cristina, la Griselda i en Cristián… uns bojos que gaudeixen junts de la natura i aquestes boniques experiències!).

Ara sí que toca descansar, però per arrodonir el dia, ho farem al Molí del Casó, un antic molí del segle XIX restaurat i reconvertit en una casa rural a les afores de Bagà, que ofereix un bonic raconet on envoltar-se de natura.

I és que la Conxita i en Ramon, els seus propietaris, han volgut fer d’aquest lloc un espai molt unit a la permacultura, o el que és el mateix, a un conjunt de pràctiques lligades a la producció agrícola sostenible, eficient i respectuosa amb les persones, els animals i les plantes. Uau! Per això no és d’estranyar que la casa estigui envoltada d’horts on conreen verdures, hortalisses i moltes plantes aromàtiques i medicinals, a més de gallines que produeixen riquíssims ous. I encara més, fan servir l’energia solar i l’aigua de pluja… Més ecològic impossible. Quantes coses estem aprenent!

Després d’una necessaria dutxa, desfem la bossa a les boniques habitacions de l’establiment, i ens encantem admirant la biblioteca on tenen més de mil llibres dedicats a la cuina. I és que aquí valoren moltíssim la gastronomia, ens han parlat molt bé de la qualitat dels plats que preparen, i ja tenim ganes de tastar-ne algun.

Baixem a la cuina, una part important de la casa, ja que acull una llarga taula de fusta on poden sopar els hostes que s’allotgin a les seves habitacions. I quan entrem no veiem encara cap plat a taula, sinó un munt d’ingredients disposats sobre el taulell, i un parell de devantals per nosaltres! Coooom? Oh! sorpresa… La Conxita prepararà el sopar, però una altra activitat del dia serà ajudar-la a fer-ho, i a l’hora escoltar els seus savis consells.

A la Cristina se li il·luminen els ulls, ja que és una amant de la gastronomia i tot el que això comporta. Jo faig enormes esforços per arribar a ser un bon “pinche”, i segueixo totes les instruccions que em van recitant amb entusiasme les dues grans cuineres! Aquí es fa cuina de temporada, amb molts productes del propi hort, i avui toca amanida i peix amb verdures al papillot. Per llepar-se els dits!

El dia acaba amb un bon sopar, una llarga conversa fins ben entrada la nit sobre totes les activitats que hem fet, una companyia magnífica, i un entorn inmillorable. Què més podem desitjar??? Ah sí, doncs que demà encara vindran més sorpreses! Però això ja serà al proper post…