Aquests 3 dies de ruta en moto per l’illa de Bali, s’han convertit en un dels millors moments del viatge. Voltar sense rumb fix, al nostre aire, ens ha permès veure i guadir de moltes sensacions. El poble de Munduk, les increïbles terrasses d’arròs de Jatiluwih o la platja de Lovina han sigut parada obligatòria.
Sortim de la ciutat d’Ubud (interior de Bali), on és molt fàcil llogar vehicle. La majoria de turistes pacten preus amb conductors que els porten allà on vulguin, i tornen a pernoctar a la ciutat, però hem trobat més interessant moure’ns en moto (una scooter de 125 cc) i dormir allà on ens vingui de gust. S’ha de vigilar molt, perquè la conducció, a més de ser per l’esquerra, és molt temerària, i tot i no correr en excés, avancen per tot arreu.
Un altre factor que nosaltres hem tingut en compte, és la facilitat que tenim per perdre’ns per carreteres i camins. I aquesta illa precisament no ajuda molt a ubicar-se. Hi ha molt poques indicacions, però sempre hem tingut l’ajuda dels seus habitants. No hi ha cruïlla on no trobis algun grupet de gent que està disposat a ajudar-te. També ens hem deixat aconsellar per Sant Google Maps, que tot i fallar de tant en tant, ens ha ajudat vàries vegades a saber on érem. Un mòbil lliure i una baratíssima targeta de dades són molt útils per accedir a internet. També és cert que ens hem perdut més d’una vegada perquè ens agrada sortir de les carreteres principals i preferim circular per pobles petits i vies secundàries.
La nostra primera destinació són els llacs Tamblingan, Buyan i Beratan, ubicats entre muntanyes, al centre de l’illa. Per segona vegada al viatge ens hem de posar samarreta de màniga llarga, i s’agraeix moltíssim (la primera va ser visitant a la matinada el cim del volcà Bromo, a l’illa de Java). Pel camí alguns pobles i mercats criden la nostra atenció, com el Puri Candi Kuning Market. Parem on i quan volem. Això és perfecte pels que ens agrada la fotografia.
Els llacs són punts turístics per la població indonèsia, però vam veure pocs guiris. Algun temple per visitar, lloguer de canyes per pescar, passeig en barques (de dubtós gust)… Nosaltres voltem i mengem en un dels diferents warungs o xiringuitos. Com moltes vegades, els llocs més barats i/o amb poc encant, però plens d’indonesis, acostumen a ser els més bons.
El cel comença a tapar-se i decidim parar al Café Teras (original el nom, eh?), al poble de Lempunas, recomanat per la guia i ara també per nosaltres. Just entrar, comença a caure el diluvi. Mare meva, com plou! Primer cop que ens cau aigua durant el dia en tot el viatge. Allarguem el berenar casi una hora, fins que la cosa comença a afluixar. Quan només són gotes, ens posem l’impermeable i a continuar.
La propera parada és el poble coster de Lovina, al nord de Bali. El lloc no ens atrau gaire, però ja comença a ser tard i hem de buscar parada i fonda on passar la nit. Com si ens llegissin el pensament, i encara circulant, molta gent se’ns apropa en moto per guiar-nos allà on volguem i proposar-nos hotels i guest houses. Ens expliquen de tot i ens donen targetes d’establiments mentre conduïm. Però primer, volem veure la platja quan està marxant el sol, és l’hora que més ens agrada. Aparquem a la mateixa sorra i caminem una estoneta, entre alguns banyistes, la majoria nens.
Ara sí, comencem a buscar hotel, però res ens convenç. I com passa algunes vegades anant sobre la marxa, no l’encertem. El lloc triat és gran, amb vistes a la platja, però sembla, amb tots els respectes, el típic hotel de l’Imserso fora de temporada. Dues parelles més de guiris que no sabrìem (ni ens atrevim) a descriure deambulen pel recinte. Tot i regatejar, el preu ens sembla excessiu per la qualitat del lloc, però ja és fosc i no tenim ganes de voltar. Això sí, decididim fer un últim esforç i buscar un lloc més maco per sopar al poble.
Al dia següent continuem baixant per la costa i més tard cap a l’interior de l’illa de Bali. Més poblets i mercats. Arribem al poble de Munduk i ens encantem fins al capvespre observant els arrossars. Els cultius són rotatoris i es poden veure les diferents etapes de l’arròs, i totes tenen el seu interès. Però amb la llum tan maca que trobem ens crida l’atenció els que estan recoberts d’aigua. La Cristina es queda en un caminet amb la moto, i jo decideixo endinsar-me als camps. Sembla un laberint, perquè no es pot caminar en línia recta, si no que s’ha de vorejar les diferents terrasses d’arrossars. Ups! pel camí em trobo una senyora que s’està banyant a la sèquia que porta l’aigua als cultius. Perdoni!!!! No miro!!
I per si no en tenim prou de camps d’arròs, decidim dormir en unes cabanes situades al mig dels arrossars. Que maques!! La idea ens sembla fantàstica, encara que no comtem amb la visita de força insectes durant la nit. És el que té fer nit entre l’arròs. Sort de les mosquiteres. Ah! I tampoc ens oblidem dels geckos, una mena de petit llangardaix. La feinada que tenim per fer sortir un de darrera el llit…
No ens cansem de veure camps d’arròs. Així que el tercer dia de ruta decidim arribar fins a Jatiluwih, uns bancals de cultiu reconeguts per la Unesco per la seva bellesa. De fet el seu nom literalment significa ‟realment meravellós”, i això és el que a nosaltres ens sembla. Tot i que ens costa força trobar-ho, finalment arribem a una petita guixeta on cobren una entrada per accedir-hi a un tram de carreterera des d’on es poden veure. Es pot circular per uns pocs quilòmetres envoltats de camps, però el millor és aparcar i fer algun passeig entre l’arròs.
Tenim gana, però decidim fugir dels restaurants que hi ha a la zona, semblen massa turístics. I acabem al pol oposat, un lloc on no entenem la carta i amb prou feines ens entenen a nosaltres. Doncs apa, a demanar l’únic que sabem dir en indonesi, el nasi goreng que tan ens agrada. -‟No spicy”- ens diu la senyora. I a la primera cullarada ja ens cau la llagrimeta del picant…
Com ens agrada això de voltar. Però els dies passen rapidíssim i ja estem al 21è dia de ruta. Tornarem a la ciutat d’Ubud, per deixar la moto que tan bé ens ha anat i acabarem allà el nostre viatge per Indonèsia. I a més, coincidirà amb la festa del Galungan, una ceremònia hinduista. Totes les ciutats de Bali engalen els carrers per celebra-ho. Tenim ganes de veure-ho!
- Clica per veure informació, detalls, recorregut i consell de la Ruta per Indonèsia.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (1a part). Yogyakarta, Borobudur i Prambanan.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (2a part). Visitem solo, Semarang, i un hospital indonesi.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (3a part). Orangutans a Borneo.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (4a part). Malang i el Parc NAcional Gunung Bromo.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (5a part). El sud de Bali.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (6a part). Ubud, illa de Bali.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (8a part). Ubud, illa de Bali i els últims dies.
BonaVida Travel 
M’encanten els camps d’arrós!!! son un paisatje maquissim,
El tema de la moto, veig que ha sigut un encert, pel que expliqueu i les fotos tan maques y curioses, segur que han sigut uns dies molt macos ^_^
Una abraçada!!
Ens ho hem passat molt i molt bé. La moto és un transport que ens encanta i és perfecte per anar al nostre ritme descobrint poblets i ciutats. Ho recomanem a tothom. I a sobre, voltar pels camps d’arròs ja no té preu. Són maquíssims!!!
Gràcies pel teu comentari, Verónica.
Quina passada i quina enveja! Els vostres posts són una meravella i les fotos també!!! Gaudiu del que us queda!!!!
Ooooh! Gràcies per aquests comentaris, Júlia. És una destinació perfecte pels que estimem la fotografia. Quins constrastos!! Però com tot, l’aventureta ja ha acabat. Tot just hem arribat a casa i a punt (o no) per tornar a la feina i la realitat.
Una abraçada