Tantes vegades l’hem vist per televisió, que era impossible no apropar-nos durant la nostra visita per Brussel·les. Parlem del Barri Europeu, la zona on es concentra la majoria d’institucions de la UE té. Visitar-lo entre setmana, és sinònim de molta activitat.
Le Quartier Européen, com s’anomena en francès, es troba a l’est de la ciutat, situat entre 3 grans zones verdes: el Parc de Brussel·les, el del Cinquantenari i el de Leopold. Precisament nosaltres accedim per aquest últim, un gran parc (més de 6 hectàrees), molt agradable i amb un estany d’aigua, on els ànecs són els reis.
Ple d’oficines, destaca la rotonda Schuman, on trobem una important estació de trens i metro de la ciutat. També els carrers Rue de la Loi i Rue Beillard. Allà veiem els principals edificis que conformen la seu europea: el Parlament i l’edifici de la Comissió.
És possible visitar el Parlament i el seu hemicicle i no cal fer reserves. És gratuït i obert de dilluns a divendres, però molt sovint és ple de visites en grup. L’edifici de la Comissió, anomenat Berlaymont, és segurament el més conegut, ja que des d’allà es fan la majoria de connexions als informatius. Qui no ha vist als telenotícies el corresponsal de Brussel·les amb un munt de banderes europees darrera?
Però els turistes i visitants interessats a conèixer millor la història i el funcionament de la Unió Europea, tenen un lloc imprescindible: el Centre de visitants del Parlament Europeu, anomenat Parlamentarium. Aquest modern centre, ple de recursos multimèdia, permet descobrir un munt de detalls sobre Europa. La seva història, el seu present, tot forma part d’una gran exposició. Segurament les escoles trobaran un lloc ideal per portar els alumnes, encara que nosaltres també vam voler fer una visita. No entrarem en detall de quants diners es deuen haver invertit en aquest centre, sobretot ara que tota Europa està en plena crisi, però si li donem voltes ens preocupa bastant.
L’esplanada entre el Parlamentarium i el Parlament, l’ocupa la batejada com a Àgora Simone Weil (en honor a la primera presidenta que va tenir el Parlament). Un munt de cartells i fotos ens recorden alguns dels moments claus en la història de la UE.
I just davant de l’Àgora trobem la Plaça de Luxemburg, coneguda popularment com a Lux. Amb molts restaurants i bars, és un punt on acostumen a reunir-se gent de mil nacionalitats diferents que treballen o fan alguna beca a Brussel·les. Els dijous al vespre és el moment de més activitat. Ideal per dinar o sopar, trobem una varietat molt gran: bons restaurants per entaular-se, o llocs més baratets on menjar algun sandwich i connectar-se gratuïtament a internet.
Podem arribar al barri europeu de diferents maneres:
- Tren (l’estació anomenada Brussel·les Luxemburg es troba a 200 metres del Centre de Visitants)
- Bus (les línies 27 i 38 van des del centre de la ciutat a la Plaça Luxemburg)
- Metro (Línies 1 i 5 en direcció Maelbeck i Schuman ens deixen a 10 minuts caminant del Parlament. Les línies 2 i 6 direcció Trône ens deixen a 7 minuts).
- A peu (una agradable passejada de 25 minuts des de la Grande Place).
Si busquem algun altre souvenir per portar a la família que no sigui la xocolata (veure post), podem visitar la botiga situada dins el Parlamentarium, plena de records de la Unió Europea.
Clica per veure altres posts sobre Brussel·les
BonaVida Travel 
Quina gràcia, Cristina, al parlament i dirigint! Jo també hi vaig estar, al parlament europeu. Quins bons records m’heu dut, amb aquestes fotos precioes. Us he de dir que amb la colla que anàvem, com que una de les noies era de Brussel·les, vam sortir de nit per aquí mateix, i a la nit la cosa canvia de color… tot són discos i bars fashion, amb gent ben vestida però… borratxos com una cuba!! He he he. Va estar bé, un parlament diferent! Petons
Marina, ja saps que ens encanta fer pallassades quan som de viatge, i Cristina seria una bona lider parlamentaria… Je,je.
Ui, la nit i la festa a prop del Parlament deu ser terrible, oi ? Així has pogut tenir una visió diferent del que ens ofereixen normalment,
Gràcies pel teu comentari!!!
Coneixem Brussel·les. però era quant jo tenia pel…. I d’això fa mes d’una dècada. Potser ens tindrem que replantejar una altra visita; de ben segur serà una ciutat nova. Com sempre ens feu dentetes…. ara ens la farem a vosaltres… D’aquí un mes farem una escapada a Oporto, 5 dies. Apa
Teniu raó Miquel, sempre s’ha de replantejar tornar a visitar ciutats, perquè aquestes poden canviar en poc temps. O ben el contrari, es mantenen igual, però si ens va agradar una primera visita, sempre és genial repetir-la.
Ah! I genial la vostra propera escapada a Oporto. D’aquí a un mes ja farà molt bon temps, i segur que la ciutat té un munt de coses per veure. Nosaltres només coneixem una mica Lisboa i els seus voltants, però tenim ganes de tornar a Portugal.
Gràcies pel vostre comentari!!!
Jo he tingut l’oportunitat d’anar-hi dos cops, una de turista i una altra “treballant-hi”, anant a un seminari. No té res a veure! A banda de l’ONU, deu ser un dels llocs amb gent de més nacionalitats i tot està pensat perquè no et calgui sortir d’allà en tot el dia! Ja sé que sóc una mica rara però em va encantar! Ja m’hi veia!!!
Ibana
Nosaltres volíem deixar un parell de currículums al Parlament, Ibana, per si de cas… Je,je. No ens importaria gaire establir-nos una temporadeta en una ciutat com Brussel·les. Bones connexions, bon ambient i un munt de coses a veure. Que més es pot demanar!!!
Gràcies pel teu comentari.
Bona entrada parella! A mi tampoc no em faria res instalar-me a la ciutat una temporadeta, ni treballar alla amb aquell ambient tan internacional 🙂
Tens molta raó, Patricia. Hi ha ciutats on saps que podries viure i treballar una temporadeta, i Brussel·les és una d’elles. Només trepitjar-la, saps que podries quedar-te…
I tal com estan les coses per aquí, potser tard o d’hora haurem de buscar una altra ciutat on viure…
Gràcies pel teu comentari